Ornamentació industrialitzada

L’edifici del Institut del Món Àrab de París ( 1987 ), projecte de l’arquitecte francès Jean Nouvel, va reviure el debat de la ornamentació en el món de l’arquitectura. Erròniament comparat amb el High-Tech, Nouvel es diferència del postmodernisme en quan a que no diferència àrees ni usos determinats per cada zona de l’edifici. La forma de l’edifici és confon segons si es mira desde la illa de San Louis, on es veu curvilini, o respecte el carrer Bulevar San Germain.

L'edifici va reobrir el debat del ornament en l'arquitectura. Aquest concepte difereix totalment del ornament de Adolf Loos. En el seu article "Ornament i delicte" ( 1908 ), Loos afirma :" Com l'ornament ja no està unit orgnànicament a la nostre cultura, tampoc ho és l'expressió d'aquesta".
En l'obra de Nouvel, l'ornament està lligat a la cultura, en concret a la cultura islàmica, i s'expressa totalment a través d'aquesta. Arriba a les essències i tradicions d'aquesta cultura, i les plasma amb mètodes semblants amb materials nous i industrials.
La figura del artesà de Loos queda totalment desdibuixat. L'artesà desapareix, arriba l'ornametnació industrialitzada i mecanitzada, i alhora connecta amb la tradició arquitectònica però amb materials totalment diferents. 
Loos també intentava arribar a aquesta essència cultural de la tradició arquitectònica, però ho feia a través del artesà, no de formes industrials.

L’aspecte més interessant de l’edifici es troba a la façana Sud, on mostra tota una gelosia geomètrica complexa, on cada finestra té cel·les fotovoltaiques que recorda al diafragma de les càmeres de fotografiar. Quan hi ha poca radiació solar s’obren per captar la llum.  Així es crea un espai interior ple de llums, ombres, reflexes i estructures vistes que creen una atmosfera  onírica i indefinida, sense límits. El joc de sostres baixos ( 2,20 ) amb dobles altures afavoreixen a aquesta espai il·limitat.

Aquestes cel·les estan basades en el joc de llums i art geomètric de la cultura àrab. Però alhora, aquesta ornamentació, tant important a l’obra i per la institució que representa l’edifici, està expressada amb un llenguatge contemporani. L’ús de l’acer, vidre, i tecnologia avançada, no sacrifica la ornamentació, sinó que en forma part d’ella. A més, la funció de l’edifici no es irreconeixible per la seva forma, dons es centra més en l’aspecte artístic de l’obra i no pas en la relació al ús que es fa.

Nouvel es desmarca de Loos i altres arquitectes moderns, on la ornamentació es rebutjable i es reconeix la figura del artesà, per a una arquitectura clarament industrial, tecnològica, prefabricada, i alhora amb una estètica formal basada en la ornamentació aconseguida amb aquesta tecnologia innovadora. La tradició arquitectònica del món àrab, cultura que representa aquest edifici, no es troba en quant a materials o execució, però sí en quant a llum, geometria, i espais interiors.

video d'interès : http://www.youtube.com/watch?v=5DEEjTlJl8E